Miniactivitat PAC 2.2: Modelant històries. Es pot aprendre a partir de l’experiència dels altres? Experimentem-ho!
Aprendre és un acte comunicatiu. Aprenem gràcies a la interacció. Tot i que cadascú de nosaltres és responsable del propi aprenentatge, necessitem dels altres per avançar i aprendre.
El grup ha de ser el mitjà on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el coneixement.
Un dels formats que afavoreix l’aprenentatge és la interacció entre iguals. És un mitjà valuós, ja que compartir amb els companys que estan en uns moments pròxims del procés d’aprenentatge afavoreix als alumnes que consolidin coneixements que estan en procés de construcció. Organitzar el treball a l’aula de tal manera que els alumnes puguin aprendre uns dels altres comporta un APRENENTATGE COOPERATIU.
En aquesta mini PAC queda constatat claríssimament que es pot aprendre, i moltíssim a partir de l’experiència dels altres. Desprès de llegir la bibliografia recomanada (mòdul de l’assignatura) i consultar la pàgina web: http://kite.missouri.edu , cada company de classe ha tingut la oportunitat de compartit una experiència pròpia o d’algun dels casos trobats a la base Kite que més li ha cridat l’atenció. Llegint els casos compartits per els companys es pot concloure que gairebé tots parteixen de la pròpia experiència personal. Això vol dir que si més no, apart dels casos que hem pogut llegit a la base Kite , hem pogut compartir moltes experiències personals on queda molt patent L’ÚS DE LES TIC EN SITUACIONS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE. Aprendre a fer descripcions jugant amb puzles!
Cas narrat a partir d’una experiència personal (Mestra: Conxi López)
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una mestra tutora d’educació primària utilitza el recurs http://www.jigsawplanet.com/
amb els seus estudiants de segon de primària per treballar la descripció personal, dintre de l’àrea de llengua.
Els estudiants utilitzen la càmera digital per fer-se fotos, les descarreguen a l’ordinador. La mestra les puja al programa esmentat Jigsawplanet i ells creen a través d’Internet el seu propi puzle. A més a més utilitzen l’open office com a processador de text per escriure descripcions. Totes les produccions queden després penjades al blog de l’aula. Aquesta és una excel·lent experiència que comporta un aprenentatge significatiu amb recursos TIC i col·laboratiu. Pot ser utilitzat a qualsevol nivell de primària.
El grup ha de ser el mitjà on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el coneixement.
Un dels formats que afavoreix l’aprenentatge és la interacció entre iguals. És un mitjà valuós, ja que compartir amb els companys que estan en uns moments pròxims del procés d’aprenentatge afavoreix als alumnes que consolidin coneixements que estan en procés de construcció. Organitzar el treball a l’aula de tal manera que els alumnes puguin aprendre uns dels altres comporta un APRENENTATGE COOPERATIU.
En aquesta mini PAC queda constatat claríssimament que es pot aprendre, i moltíssim a partir de l’experiència dels altres. Desprès de llegir la bibliografia recomanada (mòdul de l’assignatura) i consultar la pàgina web: http://kite.missouri.edu , cada company de classe ha tingut la oportunitat de compartit una experiència pròpia o d’algun dels casos trobats a la base Kite que més li ha cridat l’atenció. Llegint els casos compartits per els companys es pot concloure que gairebé tots parteixen de la pròpia experiència personal. Això vol dir que si més no, apart dels casos que hem pogut llegit a la base Kite , hem pogut compartir moltes experiències personals on queda molt patent L’ÚS DE LES TIC EN SITUACIONS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE. Aprendre a fer descripcions jugant amb puzles!
Cas narrat a partir d’una experiència personal (Mestra: Conxi López)
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una mestra tutora d’educació primària utilitza el recurs http://www.jigsawplanet.com/
amb els seus estudiants de segon de primària per treballar la descripció personal, dintre de l’àrea de llengua.
Els estudiants utilitzen la càmera digital per fer-se fotos, les descarreguen a l’ordinador. La mestra les puja al programa esmentat Jigsawplanet i ells creen a través d’Internet el seu propi puzle. A més a més utilitzen l’open office com a processador de text per escriure descripcions. Totes les produccions queden després penjades al blog de l’aula. Aquesta és una excel·lent experiència que comporta un aprenentatge significatiu amb recursos TIC i col·laboratiu. Pot ser utilitzat a qualsevol nivell de primària.
Història complerta
Entrevistador: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.
Professor: Bé. En general estic satisfeta dels resultats que han obtingut els meus alumnes utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació a la classe. Treballo en una escola inclusiva, on l’ús de les TAC és cada vegada més usual a les aules, i s’integra en el treball de continguts de la majoria d’àrees curriculars. L’ús d’eines tecnològiques afavoreix l’aprenentatge significatiu en tots els alumnes, permet diferents resultats i nivells de resolució i resulten, per tant, un instrument molt eficaç especialment en l’ensenyament d’alumnes amb discapacitats i alumnes nouvinguts. Aquesta diversitat de l’aula enriqueix encara més, tot tipus d’ activitats col·laboratives que es proposen. Així, alumnes amb diferents característiques treballen junts a la classe i comparteixen les seves experiències, que s’adapten millor a les necessitats tant dels nens i nenes amb dificultats com a d’altres molt més capaços. Una mateixa proposta pot donar lloc a produccions molt variades, pot oferir diversos tipus d’ajut, fent possible que tots avancin treballant junts dins l’aula. L’experiència que et vull explicar es basa en el recurs Jigsawplanet. El coneixes?
Entrevistador: No.
Professor: M’agrada molt aquesta aplicació web. És un programa de fàcil utilització. Permet que els nens i nenes gaudeixin creant el seu propi puzle a partir de la pròpia fotografia. És una proposta atractiva i engrescadora que fomenta la seva motivació i capacitat creativa, i alhora, és un joc. Pot ser a més una excusa perquè a partir del puzle, de d’interès creat, s’esforcin per completar l’activitat amb una producció escrita funcional ja que acabarà formant part d’un joc que, a més a més, els ajudarà a desenvolupar la seva competència lingüística.
Entrevistador: Has fet servir Jigsawplanet en un context particular en una ocasió determinada per a aconseguir un objectiu específic?
Professor: Bé, un dels meus objectius principals relacionat amb Jigsawplanet és el treball de la descripció personal, que es treballa a la classe de llengua catalana, al curs de segon. Els nens treballen per parelles. Ho faig així, per facilitar les descripcions. A un nen de 7-8 anys li costa describir-se a si mateix, però li és més fàcil descriure a un company de classe. Els animo a que no només parlin d’aspectes físics sinó també de trets del seu caràcter. Primer, cada nen fa una breu descripció del seu company utilitzant el processador de textos open office (en ocasions amb el suport d’un full amb vocabulari variat: adjectius, comparacions, frases fetes). Un cop feta aquesta primera descripció amb el coneixement que cadascú té de l’altre, se’ls hi demana ampliar la descripció amb informació que no saben i que poden preguntar al seu company. Cada nen llegeix al seu company la descripció feta i després té un minuts per parlar amb ell, fer-li preguntes que li permetin descobrir aspecte d’ell que no coneix com, quin és el seu esport preferit, o què és el més li agrada menjar. És molt interessant veure les preguntes que s’arriben a fer. Un cop fet això els nens acaben d’escriure les seves descripcions. El següent pas és fer-se mútuament una fotografia que després descarregaran ells mateixos a l’ordinador. Poden escollir com volen la foto, si de primer pla, o de cos sencer, de prop, o de lluny. És curiós observar com els nens aprenen entre ells. Ells mateixos ensenyen a qui no sap el funcionament de les màquines i es resolen dubtes de presentació amb l’open office.
Quan ja tenen la foto els ajudo a pujar-la al programa que prèviament els hi he presentat, ensenyant alguns exemples i fent ús de la pissarra digital, el Jigsawplanet. Els nens connectats a Internet accedeixen a la seva fotografia i la converteixen amb aquest programa en un puzle. Ells, poden escollir la forma de les peces, el nombre de peces. L’adreça que els hi surt quan l’acaben, la copien i l’enganxen en la descripció seva feta pel seu company. Així doncs, ens queda un text escrit amb un enllaç directe al seu puzle. Aquestes descripcions, ells mateixos en col·laboració amb mi, les penjaran al blog de la classe i així, des de casa, podran jugar amb els pares. Els pares poden llegir la descripció que ha fet un company del seu fill, i també veure com el seu fill ha descrit a un company. Després poden accedir a la resta de puzles creats i passar una bona estona a casa. Penso que és molt important implicar la família en l’adquisició d’habilitats socials necessàries per conviure i millorar la qualitat de l’ensenyança.
Entrevistador: Un cop l’activitat està acabada...
Professor: Bé, l’activitat no s’acaba fins que no posen en comú totes les descripcions i puzles que s’han fet a classe. Utilitzant la pissarra digital fent un joc on els alumnes llegeixen primer i fan els puzles després, per grups, intentaran esbrinar de quin company és.
Entrevistador: I quina és la fita de la història? L’objectiu ja l’has comentat, però el podries resumir?
Professor: “Aprendre Fent”, aprenen a fer una descripció dintre de l’àrea de llengua, però també es veuen forçats a aplicar l’estratègia de com ampliar la informació que tenen. Aquesta descripció no és només per ells, ni per mostrar el que saben a la seva mestra com a única lectora. Per tant, intenten que els hi surti el millor possible, descriuen al seu company sabent que tota la classe llegirà la seva tasca posteriorment i fins i tot persones de més enllà de les quatre parets on passem cada dia moltes hores. Ells no se’n adonen de totes les competències que estan desenvolupant, escrita, oral, d’ús de tecnologies. Al final per ells TOT ÉS UN JOC, i s’ho han passat pipa! Aquest és l’esperit que suposo hem de perseguir en qualsevol situació d’ensenyament- aprenentatge, ja que crea en els alumnes una actitud molt positiva vers l’ensenyament. Això a més de la reflexió posterior que fem tots llegint-les i veient quins aspectes caldria encara millorar. Podem inclús xerrar i adonar-nos del que hem après!
Entrevistador: Està molt bé. I a l’hora de fer aquesta activitat potser té algun consell per a algun altre mestre que podria voler fer una cosa semblant amb Jigsawplanet?
Professor: Bé un cop els nois coneixen Jigsawplanet s’engresquen fàcilment en noves propostes: fer una postal- puzle per a una ocasió especial, fer un puzle -il·lustració d’un conte inventat,...
Entrevistador: Els nens de segon utilitzen el corrector ortogràfic per autocorregir-se?
Professor: Tot just comencen a aprendre a utilitzar aquesta eina, individualment encara és difícil per ells. Conjuntament si que podem fer una correcció col·lectiva i triar quina és la opció correcta davant una paraula assenyalada.
Entrevistador: Puc fer-te unes preguntes de manera que pugui col·locar alguns paràmetres sobre tot això? Quants anys fa que ensenyes?
Professor: Vint-i-nou. Aquest és el meu trentè curs.
Entrevistador: I el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?
Professor: Força alt probablement.
Entrevistador: Segurament la fas servir sovint a casa i a classe?
Professor: Si. M’agrada molt, crec molt en les possibilitats de la web 2.0. Sóc força autodidacta.
Entrevistador: I com va ser que vas començar a fer servir la tecnologia a la classe?
Professor: Probablement com la majoria. Vull dir que quan vaig començar a ensenyar no teníem ordinadors, ni tan sols fotocopiadores. Quan una mica per casualitat vaig conèixer una aplicació per ordinador que funcionava amb targetes i un lector òptic i que es podia utilitzar des d’educació infantil, em vaig entusiasmar. Des de llavors la meva curiositat no ha deixat de créixer i... és allò de què quan més vas aprenent més fàcil et resulta continuant formant-te. He vist la potencialitat que té en el treball amb nens de totes les edats, que et permet fer coses que no podia fer abans, comunicar-me amb ells fins i tot quan no estem junts! modificar treballs sense haver de començar-los de nou i moltes més possibilitats. Només cal perdre la por, assajar les propostes abans de posar-les en mans dels alumnes i aprendre amb ells mentre les portem junts endavant!
Entrevistador: Si.
Professor: Cada any és una fita personal, buscar noves idees i maneres d’integrar la tecnologia a l’aula. Tens ganes de continuar aprenent, sents la il·lusió de millorar cada curs.
Entrevistador: Aquesta és una escola fins a sisè, oi?
Professor: Sí. És una escola pública amb Educació infantil i primària.
Entrevistador: La vostra escola està al Baix Llobregat?
Professor: Si, concretament a Esplugues de Llobregat a 10 minuts de Barcelona.
Entrevistador: Teniu connexió a Internet amb una connexió d’alta velocitat?
Professor: Sí, tenim ordinadors Dell i una connexió d’alta velocitat.
Entrevistador: I els recursos tecnològics es troben a la majoria d’aules, a tota l’escola, als laboratoris o aules d’informàtica, a la biblioteca?
Professor: Els tenim per tota l’escola. Cada classe disposa de 4 ordinadors. Les aules específicament d’informàtica tenen fins a 15 ordinadors. A més,tenim uns 25 ordinadors portàtils que s’agafen quan es necessita que tots els alumnes treballin a l’hora. La biblioteca està connectada, amb el catàleg en línia, i hi ha molts ordinadors perquè els facin servir els alumnes. També tenim ordinadors al laboratori de ciències. Tenim sort. Tecnològicament estem molt ben dotats.
.
Entrevistador: Com definiria el nivell sòcio – econòmic dels estudiants del centre?
Professor: De classe mitja.
Entrevistador: Bé, crec que aquestes són totes les preguntes per a l’entrevista. Tens alguna altra història que també t’hagi donat bon resultat?
Professor: Uiiiiiiiiiiiiiiiiii! Moltes, podríem estar parlant tota la tarda.
Argumentació del propi cas: Aprenentatge significatiu recolzat en les TIC.
El cas descrit “Aprendre a fer descripcions jugant amb puzles!”, il·lustra clarament L’ÚS DE LES TIC EN SITUACIONS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE, essent aquest aprenentatge un APRENENTATGE SIGNIFICATIU.
L’ús de les TIC en aquesta situació d’ensenyament i aprenentatge queda reflectida a partir de l’ús i utilització: d’Internet, dels puzles creats a partir del jigsawplanet, de les càmeres digitals, de l’ open office (editor de text),del blog de l’aula i de la pissarra digital.
En el cas presentat, a partir del recurs http://www.jigsawplanet.com/ , els alumnes de segon de primària aprenen a fer la descripció personal, dintre de l’àrea de llengua. Els estudiants utilitzen la càmera digital per fer-se fotos, les descarreguen a l’ordinador. La mestra les puja al programa esmentat Jigsawplanet i ells creen a través d’Internet el seu propi puzle. A més a més utilitzen l’open office com a processador de text per escriure descripcions. Totes les produccions queden després penjades al blog de l’aula.
Aquest cas il·lustra un aprenentatge significatiu, ja que al llarg de l’activitat es van desenvolupen diferents activitats que permeten activar les diferents intel·ligències o habilitats dels alumnes. Les diferents tasques fins arribar a la tasca final poden presentar dificultats en les que els alumnes hauran d’actuar i interessar-se. Amb el suport de les TIC, el treball personal, el treball en equip, l’observació i l’ajuda de la mestra es produeix una reestructuració i reorganització dels models conceptuals existents produint-se una reconciliació entre les experiències prèvies i els nous models gràcies a diferents vies: reflexionar i descriure el que conec, investigar el que no conec, compartir les descripcions amb altres nens/es i amb els pares, traspàs de dades a l’ordinador, publicació en un blog, ..., jugar amb la pissarra digital i els puzles creats. Tot jugant haurem aconseguit tenir una representació significativa del tema tractat, en aquest cas la descripció personal. A més a més s’ha de dir que resulta ser una activitat engrescadora, atractiva i molt motivant, característiques que no podem oblidar dintre de un aprenentatge que volem que sigui significatiu.
Exemples reals d’utilització dels models d’històries per a promoure l’aprenentatge significatiu: Breu descripció
Exemple amb alumnes de primària
Els alumnes de primària en L’escola Lola Anglada tenen per exemple la seva WIKI de Música. La wiki no és modificable pels usuaris, però els alumnes poden accedir al text en mode d’edició. Aquesta concepció de pàgina que pot ser construïda i o actualitzada per els seus visitants ens aporta un potencial immens de cara al desenvolupament de processos de treball COOPERATIU. Des de el punt de vista del mestre, aquest caràcter obert de una wiki, és el més important. Una wiki permet fer participar als alumnes en la creació dels continguts del curs, per tant ja no seran elements unidireccionals de només lectura. A més, la wiki pot ser mantinguda no només per un sol autor, sinó per una comunitat d’autors: això implica un esforç col·laboratiu.
Penso que és molt interessant mencionar aquí a ANIBAL DE LA TORRE, referent molt important en quant a la integració de les TIC en la pràctica docent. La seva Wiki http://adelat.org/wiki/index.php?title=Portada.
Exemple en l’àmbit de formació d’adults o de la formació del professorat
Dintre de l’àmbit de la formació d’adults o de la formació del professorat vull mencionar l’entorn MOODLE. És un sistema que permet crear espais de treball virtuals, en els que la informació és el principal recurs i el format en que està és el que varia en un o altra espai. A més a més ofereix informació de tipus avaluable per la valoració dels coneixements adquirits amb aquesta informació. A través d’aquest recurs el professor presenta el contingut d’una forma flexible e interessant. Bàsicament consisteix en un grup de pàgines que presenten uns continguts i pot acabar amb unes preguntes i un número de respostes. El professor pot mitjançant l’Aula Virtual, sol·licitar a un alumne la realització d’una tasca que tindrà que desenvolupar.
A la meva escola, aquest any i dintre del Pla de Formació de Zona ens han donat un curs de TIC que la professora a configurat dintre d’un entorn moodle. L’adreça és la següent: http://agora.xtec.cat/ceipfolchitorres/moodle/. La idea és compartir eines, materials i experimentar amb el nou entorn. Aquest curs està adreçat als mestres de l’escola però es pot accedir com a “convidat”.
El meu primer contacte ha sigut tant gratificant, que he pensat, per què no fer-ho amb els meus alumnes. Vaig demanar a la meva tutora un espai dintre d’aquest moodle, i tot just acabo de començar a publicar recursos diferents utilitzant els recursos que ens ofereix internet. Als nens els hi encanta al que veuen i se’n adonen del que ells sols poden aprendre. El següent pas és incorporar els alumnes dintre del fòrum perquè així el nostre intercanvi també és faci a través d’aquest espai.
Conclusions
La tecnologia per si mateixa no canvia l’educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge significatiu per part de l’alumnat, per la qual cosa l’ús que fem de la tecnologia a l’hora de dissenyar objectius d’aprenentatge hauria de posar èmfasi en aconseguir un aprenentatge ACTIU, CONSTRUCTIU, COL·LABORATIU, INTENCIONAL, CONVERSACIONAL, CONTEXTUALITZAT i REFLEXIU.
Això vol dir i implica: Aconseguir que l’alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d’aprenentatge. Aconseguir que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. Fomentat el treball col·laboratiu en comunitats d’aprenentatge en què s’aprofitin les habilitats d’uns i altres. Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. Tenir present que aprendre és un procés social i dialògic. Les activitats d’aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real, I per últim hem d’aconseguir que l’alumnat reflexioni sobre el que ha après.
Exemple amb alumnes de primària
Els alumnes de primària en L’escola Lola Anglada tenen per exemple la seva WIKI de Música. La wiki no és modificable pels usuaris, però els alumnes poden accedir al text en mode d’edició. Aquesta concepció de pàgina que pot ser construïda i o actualitzada per els seus visitants ens aporta un potencial immens de cara al desenvolupament de processos de treball COOPERATIU. Des de el punt de vista del mestre, aquest caràcter obert de una wiki, és el més important. Una wiki permet fer participar als alumnes en la creació dels continguts del curs, per tant ja no seran elements unidireccionals de només lectura. A més, la wiki pot ser mantinguda no només per un sol autor, sinó per una comunitat d’autors: això implica un esforç col·laboratiu.
Penso que és molt interessant mencionar aquí a ANIBAL DE LA TORRE, referent molt important en quant a la integració de les TIC en la pràctica docent. La seva Wiki http://adelat.org/wiki/index.php?title=Portada.
Exemple en l’àmbit de formació d’adults o de la formació del professorat
Dintre de l’àmbit de la formació d’adults o de la formació del professorat vull mencionar l’entorn MOODLE. És un sistema que permet crear espais de treball virtuals, en els que la informació és el principal recurs i el format en que està és el que varia en un o altra espai. A més a més ofereix informació de tipus avaluable per la valoració dels coneixements adquirits amb aquesta informació. A través d’aquest recurs el professor presenta el contingut d’una forma flexible e interessant. Bàsicament consisteix en un grup de pàgines que presenten uns continguts i pot acabar amb unes preguntes i un número de respostes. El professor pot mitjançant l’Aula Virtual, sol·licitar a un alumne la realització d’una tasca que tindrà que desenvolupar.
A la meva escola, aquest any i dintre del Pla de Formació de Zona ens han donat un curs de TIC que la professora a configurat dintre d’un entorn moodle. L’adreça és la següent: http://agora.xtec.cat/ceipfolchitorres/moodle/. La idea és compartir eines, materials i experimentar amb el nou entorn. Aquest curs està adreçat als mestres de l’escola però es pot accedir com a “convidat”.
El meu primer contacte ha sigut tant gratificant, que he pensat, per què no fer-ho amb els meus alumnes. Vaig demanar a la meva tutora un espai dintre d’aquest moodle, i tot just acabo de començar a publicar recursos diferents utilitzant els recursos que ens ofereix internet. Als nens els hi encanta al que veuen i se’n adonen del que ells sols poden aprendre. El següent pas és incorporar els alumnes dintre del fòrum perquè així el nostre intercanvi també és faci a través d’aquest espai.
Conclusions
La tecnologia per si mateixa no canvia l’educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge significatiu per part de l’alumnat, per la qual cosa l’ús que fem de la tecnologia a l’hora de dissenyar objectius d’aprenentatge hauria de posar èmfasi en aconseguir un aprenentatge ACTIU, CONSTRUCTIU, COL·LABORATIU, INTENCIONAL, CONVERSACIONAL, CONTEXTUALITZAT i REFLEXIU.
Això vol dir i implica: Aconseguir que l’alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d’aprenentatge. Aconseguir que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. Fomentat el treball col·laboratiu en comunitats d’aprenentatge en què s’aprofitin les habilitats d’uns i altres. Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. Tenir present que aprendre és un procés social i dialògic. Les activitats d’aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real, I per últim hem d’aconseguir que l’alumnat reflexioni sobre el que ha après.
“Es detestable esa avaricia espiritual que tienen los que, sabiendo algo, no procuran la transmisión de esos conocimientos.”
Miguel de Unamuno
