Alguns dels conceptes i relacions més rellevants extrets a partir de les lectures proposades són:
L’ article Domenech, M i Tirado F.J , “Ciència, tecnologia i societat: Nous interrogants per a la Psicologia” planteja la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot. Es a dir, des de una visió que integri CTS. Aquesta nova visió anomenada perspectiva o moviment CTS posa l’accent en l’existència d’importants interaccions entre aquests conceptes.
Així per exemple Ciència interacciona amb Societat. Societat basa el seu progrés econòmic en la Tecnologia. La ciència genera coneixements que interaccionen amb la Societat, i que són aplicats per la tecnologia, i que provoquen canvis en els paradigmes . La relació Societat- Tecnologia bé marcada per un Determinisme Social. Interessos socials, econòmics, polítics, de classe o de gènere marquen i guien el desenvolupament de les innovacions tecnològiques. A l’hora la Tecnologia aposta per un Determinisme Tecnològic, ja que la tecnologia posseeix unes normes de funcionament i desenvolupament pròpies independents de factors polítics, socials o morals.
En el tractament de la relació CTS com un tot distingint, el Teixit Sense Costures, on les relacions entre societat i tecnologia no són pures, es donen relacions híbrides que formen un complex entramat. I, parlem de Perspectiva Interactiva que recolza l’existència d’una divisió estable entre allò que és tecnològic i allò social.
Julio Cabero, a partir del mòdul “Educació i tecnologia: Fonaments teòrics”, ens convida a analitzar de nou la relació Ciència, Tecnologia i Societat. Fa una anàlisi de la incorporació de les TIC en la societat de la Informació i ens parla dels mites en la Societat de la Informació, així com, de reflexions per la incorporació de les TIC a l’educació. Així mateix, Cabero, ens parla de Tecnologia Educativa, i ens dóna, la definició, àmbit, i abast d’aquest terme. Així mateix ens dóna l’ Evolució Històrica i Fonamentació Teòrica de la TE.
A partir del debat CTS, tornen a sorgir molts conceptes. Per fer el debat, s’han obert quatre carpetes de discussió amb diferents fills de conversa. A partir dels fills de conversa s’han fet intervencions argumentant una tesi i una conclusió al voltant dels fills proposats. Alguns dels conceptes que han sorgit són Comunicació, Transversalitat, Mitjans comunicació de masses, Canvi rol professor, Determinisme, Aprenentatge significatiu, Coneixement, TICS, etc.
La perspectiva CTS intenta promoure la participació pública dels ciutadants en les decisions que orientan al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.
MAPA CONCEPTUAL: A partir del cmap
CONCLUSIONS
Sintetitzant idees, m’agradaria concloure fent una reflexió una mica més enllà del que he intentat justificar en el mapa conceptual amb els diferents conceptes i les seves relacions.
Parlar de Ciència, Tecnologia i Societat es confrontar un dels problemes centrals del desenvolupament, dintre del paradigma del s XXI, és abordar el tema d’infraestructura bàsica i del motor que es requereix tenir per participar d’alguna manera en la Societat del Coneixement. No comptar amb ella, és estar per fora de la possibilitat de participar competitivament en els mercats, la qual cosa significa atur, pobresa, inestabilitat social. En aquest sentit l’informa de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI adverteix que “alguns països, incapaços de participar en la competència tecnològica internacional es constituiran en focus de misèria, desesperança o violència impossibles de superar mitjançant l’assistència i l’acció humanitària. (Delors, 1996).
La globalització i el camí que ha pres el desenvolupament plantegen la necessitat de que els beneficiaris i la societat en general s’apropiïn dels resultats de la investigació mitjançant la seva participació activa en els diferents processos que a ell s’associen (Ciència, Tecnologia i Informació). Per això és imprescindible que la comunitat dels que treballen en ciència, tecnologia e innovació, els constructors de la política respectiva, els que difonen i popularitzen aquestes activitats i els que prenen decisions disposin de una imatge realista del que la societat pensa, percep i interpreta sobre les seves vides, en particular i sobretot en salut, educació i feina.
La educació ha d’anar més enllà de la instrucció formal a qualsevol nivell, per incloure la necessitat permanent de conèixer les tendències actuals i les seves implicacions per la millora del nivell de vida, ampliant el concepte de transferència de tecnologia als processos rutinaris de l’apropiació dels coneixements generats dintre i fora dels diferents països.
Per finalitzar, no oblidem, que les tecnologies de la informació i la comunicació han suposat un paper fonamental en la configuració de la nostra societat i la nostra cultura. Els escenaris educatius s’han ampliat. Aquests nous escenaris plantegen desafiaments tècnics i pedagògics, als quals, els professionals hem de respondre. Professors i alumnes s’han d’adaptar al nou entorn. No només es tracta d’adquirir coneixements generals de com utilitzar els nous medis, sinó també de les implicacions d’aquest tipus de comunicació dintre els processos d’ensenyament – aprenentatge. Els estudiants han d’adoptar un paper molt més actiu, protagonitzant la seva formació, en un ambient ric en informació. Les noves tecnologies no només s’incorporen a la formació com a continguts a aprendre, seran utilitzades, com a medi de comunicació al servei de la formació, es a dir, en entorns on tindran lloc els processos d’ensenyança- aprenentatge.
