La Gran idea de Binta

Les TIC s’han convertit en eines bàsiques de desenvolupament d’aquesta societat. El seu impacte està arribant a tots els sectors, des del cultural, a d’econòmic i polític.

El disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de la TE. Això implica una anàlisi crítica de les TIC.
Cabero ha sintetitzat les característiques més distintives de les TIC en: immaterialitat, instantaneïtat, innovació, elevats paràmetres de qualitat de imatge i so, digitalització, influència més sobre processos que sobre productes, auto connexió, interconnexió i diversitat.
Les noves tecnologies estan promovent una nova visió del coneixement i del aprenentatge. Inclosos en aquest canvi estan se’ns dubte els rols que han pres les institucions i els participants en el procés d’ensenyança- aprenentatge, en la dinàmica de creació i disseminació del coneixement.

Però, què està passant a l’Africà? A partir de la pel·lícula “La gran idea de Binta” sorgeix una nova manera de plantejar-nos les TIC. Aquesta pel·lícula ens convida a reflexionar les relacions entre Nord i Sud i les nostres pròpies actituds. Estem davant un model CTS sense TICS, on encara manquen valors com la igualtat o el dret a l’educació. Per tant, moviment CTS com a concepció humanista i sociològica enfront de la tecnologia.

"Lo mejor para empezar a cambiar algo es conocer y comprender a quien es diferente y no piensa como tú".

Les nostres idees per millorar l’ensenyança i l’eficàcia de les nostres propostes formatives es troba centrada en la força i el potencial d’incorporació de les TIC com activitat tecnològica. Nombroses ONG i governs africans promouen l’ús de les noves tecnologies en les escoles del continent Africà. Els centres es converteixen així en agents de canvi per canalitzar reformes educatives mitjançant l’accés i l’ús de les TIC.

El desenvolupament de les TIC a Àfrica s’enfronta amb altres dificultats apart de la falta d’accés. Els problemes de govern e injustícia no resolts a nivell local i les dinàmiques del sistema econòmic mundial afecten sèriament qualsevol implementació de polítiques de TIC.

Les famílies, les persones que es dediquen a l’ensenyança i per suposat les Administracions han de treballar per eradicar les desigualtats, més enllà de la conscienciació de treballar per l’acció.



Com diu Javier Fesser sobre la seva experiència al fer la pel·lícula:

“Los niños todavía piensan que el mundo puede moverse por la risa y el juego. No utilizan el dinero. No saben usar la ambición para pisar al de al lado y no han instalado aún en su disco duro el concepto del odio y la destrucción. Los niños contagian inevitablemente su amor a la vida y su forma de mirar. Era fácil intuir que haciendo una película a medias con un buen puñado de ellos de una aldea perdida en el África subsahariana íbamos a aprender más nosotros que ellos. Pero nadie hubiera imaginado tanto. Ni tan hermoso. Ni tan útil. Ni tan imprescindible”.