Red personal de aprenendizaje -PLN-
View more presentations from Juanmi Muñoz.
Conclusions miniactivitat 2.5
Fa 15 anys
dimecres, 16 de juny del 2010
diumenge, 1 de febrer del 2009
Comenius Project!
Convido a tots els seguidors d'aquest BLOG a veure el "Comenius Project" que estem preparan a la nostra escola. Aquesta serà la nostra mascota. El Projecte començarà el proper setembre d'aquest any 2009 i durarà dos anys. Si feu click en la imatge podreu accedir directament al blog.
Aquests dies hem rebut com a convidats una escola de Belgica, una d'Italia, una d'Austria i una de Dinamarca. Turquia també treballarà amb nosaltres tot i que no ha pogut venir. L'experiència de preparar un Projecte amb altres escoles d'Europa ha estat del tot gratificant!dissabte, 20 de desembre del 2008
diumenge, 23 de novembre del 2008
PAC 2.2
Miniactivitat PAC 2.2: Modelant històries. Es pot aprendre a partir de l’experiència dels altres? Experimentem-ho!
Aprendre és un acte comunicatiu. Aprenem gràcies a la interacció. Tot i que cadascú de nosaltres és responsable del propi aprenentatge, necessitem dels altres per avançar i aprendre.
El grup ha de ser el mitjà on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el coneixement.
Un dels formats que afavoreix l’aprenentatge és la interacció entre iguals. És un mitjà valuós, ja que compartir amb els companys que estan en uns moments pròxims del procés d’aprenentatge afavoreix als alumnes que consolidin coneixements que estan en procés de construcció. Organitzar el treball a l’aula de tal manera que els alumnes puguin aprendre uns dels altres comporta un APRENENTATGE COOPERATIU.
En aquesta mini PAC queda constatat claríssimament que es pot aprendre, i moltíssim a partir de l’experiència dels altres. Desprès de llegir la bibliografia recomanada (mòdul de l’assignatura) i consultar la pàgina web: http://kite.missouri.edu , cada company de classe ha tingut la oportunitat de compartit una experiència pròpia o d’algun dels casos trobats a la base Kite que més li ha cridat l’atenció. Llegint els casos compartits per els companys es pot concloure que gairebé tots parteixen de la pròpia experiència personal. Això vol dir que si més no, apart dels casos que hem pogut llegit a la base Kite , hem pogut compartir moltes experiències personals on queda molt patent L’ÚS DE LES TIC EN SITUACIONS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE. Aprendre a fer descripcions jugant amb puzles!
Cas narrat a partir d’una experiència personal (Mestra: Conxi López)
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una mestra tutora d’educació primària utilitza el recurs http://www.jigsawplanet.com/
amb els seus estudiants de segon de primària per treballar la descripció personal, dintre de l’àrea de llengua.
Els estudiants utilitzen la càmera digital per fer-se fotos, les descarreguen a l’ordinador. La mestra les puja al programa esmentat Jigsawplanet i ells creen a través d’Internet el seu propi puzle. A més a més utilitzen l’open office com a processador de text per escriure descripcions. Totes les produccions queden després penjades al blog de l’aula. Aquesta és una excel·lent experiència que comporta un aprenentatge significatiu amb recursos TIC i col·laboratiu. Pot ser utilitzat a qualsevol nivell de primària.
El grup ha de ser el mitjà on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el coneixement.
Un dels formats que afavoreix l’aprenentatge és la interacció entre iguals. És un mitjà valuós, ja que compartir amb els companys que estan en uns moments pròxims del procés d’aprenentatge afavoreix als alumnes que consolidin coneixements que estan en procés de construcció. Organitzar el treball a l’aula de tal manera que els alumnes puguin aprendre uns dels altres comporta un APRENENTATGE COOPERATIU.
En aquesta mini PAC queda constatat claríssimament que es pot aprendre, i moltíssim a partir de l’experiència dels altres. Desprès de llegir la bibliografia recomanada (mòdul de l’assignatura) i consultar la pàgina web: http://kite.missouri.edu , cada company de classe ha tingut la oportunitat de compartit una experiència pròpia o d’algun dels casos trobats a la base Kite que més li ha cridat l’atenció. Llegint els casos compartits per els companys es pot concloure que gairebé tots parteixen de la pròpia experiència personal. Això vol dir que si més no, apart dels casos que hem pogut llegit a la base Kite , hem pogut compartir moltes experiències personals on queda molt patent L’ÚS DE LES TIC EN SITUACIONS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE. Aprendre a fer descripcions jugant amb puzles!
Cas narrat a partir d’una experiència personal (Mestra: Conxi López)
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una mestra tutora d’educació primària utilitza el recurs http://www.jigsawplanet.com/
amb els seus estudiants de segon de primària per treballar la descripció personal, dintre de l’àrea de llengua.
Els estudiants utilitzen la càmera digital per fer-se fotos, les descarreguen a l’ordinador. La mestra les puja al programa esmentat Jigsawplanet i ells creen a través d’Internet el seu propi puzle. A més a més utilitzen l’open office com a processador de text per escriure descripcions. Totes les produccions queden després penjades al blog de l’aula. Aquesta és una excel·lent experiència que comporta un aprenentatge significatiu amb recursos TIC i col·laboratiu. Pot ser utilitzat a qualsevol nivell de primària.
Història complerta
Entrevistador: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.
Professor: Bé. En general estic satisfeta dels resultats que han obtingut els meus alumnes utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació a la classe. Treballo en una escola inclusiva, on l’ús de les TAC és cada vegada més usual a les aules, i s’integra en el treball de continguts de la majoria d’àrees curriculars. L’ús d’eines tecnològiques afavoreix l’aprenentatge significatiu en tots els alumnes, permet diferents resultats i nivells de resolució i resulten, per tant, un instrument molt eficaç especialment en l’ensenyament d’alumnes amb discapacitats i alumnes nouvinguts. Aquesta diversitat de l’aula enriqueix encara més, tot tipus d’ activitats col·laboratives que es proposen. Així, alumnes amb diferents característiques treballen junts a la classe i comparteixen les seves experiències, que s’adapten millor a les necessitats tant dels nens i nenes amb dificultats com a d’altres molt més capaços. Una mateixa proposta pot donar lloc a produccions molt variades, pot oferir diversos tipus d’ajut, fent possible que tots avancin treballant junts dins l’aula. L’experiència que et vull explicar es basa en el recurs Jigsawplanet. El coneixes?
Entrevistador: No.
Professor: M’agrada molt aquesta aplicació web. És un programa de fàcil utilització. Permet que els nens i nenes gaudeixin creant el seu propi puzle a partir de la pròpia fotografia. És una proposta atractiva i engrescadora que fomenta la seva motivació i capacitat creativa, i alhora, és un joc. Pot ser a més una excusa perquè a partir del puzle, de d’interès creat, s’esforcin per completar l’activitat amb una producció escrita funcional ja que acabarà formant part d’un joc que, a més a més, els ajudarà a desenvolupar la seva competència lingüística.
Entrevistador: Has fet servir Jigsawplanet en un context particular en una ocasió determinada per a aconseguir un objectiu específic?
Professor: Bé, un dels meus objectius principals relacionat amb Jigsawplanet és el treball de la descripció personal, que es treballa a la classe de llengua catalana, al curs de segon. Els nens treballen per parelles. Ho faig així, per facilitar les descripcions. A un nen de 7-8 anys li costa describir-se a si mateix, però li és més fàcil descriure a un company de classe. Els animo a que no només parlin d’aspectes físics sinó també de trets del seu caràcter. Primer, cada nen fa una breu descripció del seu company utilitzant el processador de textos open office (en ocasions amb el suport d’un full amb vocabulari variat: adjectius, comparacions, frases fetes). Un cop feta aquesta primera descripció amb el coneixement que cadascú té de l’altre, se’ls hi demana ampliar la descripció amb informació que no saben i que poden preguntar al seu company. Cada nen llegeix al seu company la descripció feta i després té un minuts per parlar amb ell, fer-li preguntes que li permetin descobrir aspecte d’ell que no coneix com, quin és el seu esport preferit, o què és el més li agrada menjar. És molt interessant veure les preguntes que s’arriben a fer. Un cop fet això els nens acaben d’escriure les seves descripcions. El següent pas és fer-se mútuament una fotografia que després descarregaran ells mateixos a l’ordinador. Poden escollir com volen la foto, si de primer pla, o de cos sencer, de prop, o de lluny. És curiós observar com els nens aprenen entre ells. Ells mateixos ensenyen a qui no sap el funcionament de les màquines i es resolen dubtes de presentació amb l’open office.
Quan ja tenen la foto els ajudo a pujar-la al programa que prèviament els hi he presentat, ensenyant alguns exemples i fent ús de la pissarra digital, el Jigsawplanet. Els nens connectats a Internet accedeixen a la seva fotografia i la converteixen amb aquest programa en un puzle. Ells, poden escollir la forma de les peces, el nombre de peces. L’adreça que els hi surt quan l’acaben, la copien i l’enganxen en la descripció seva feta pel seu company. Així doncs, ens queda un text escrit amb un enllaç directe al seu puzle. Aquestes descripcions, ells mateixos en col·laboració amb mi, les penjaran al blog de la classe i així, des de casa, podran jugar amb els pares. Els pares poden llegir la descripció que ha fet un company del seu fill, i també veure com el seu fill ha descrit a un company. Després poden accedir a la resta de puzles creats i passar una bona estona a casa. Penso que és molt important implicar la família en l’adquisició d’habilitats socials necessàries per conviure i millorar la qualitat de l’ensenyança.
Entrevistador: Un cop l’activitat està acabada...
Professor: Bé, l’activitat no s’acaba fins que no posen en comú totes les descripcions i puzles que s’han fet a classe. Utilitzant la pissarra digital fent un joc on els alumnes llegeixen primer i fan els puzles després, per grups, intentaran esbrinar de quin company és.
Entrevistador: I quina és la fita de la història? L’objectiu ja l’has comentat, però el podries resumir?
Professor: “Aprendre Fent”, aprenen a fer una descripció dintre de l’àrea de llengua, però també es veuen forçats a aplicar l’estratègia de com ampliar la informació que tenen. Aquesta descripció no és només per ells, ni per mostrar el que saben a la seva mestra com a única lectora. Per tant, intenten que els hi surti el millor possible, descriuen al seu company sabent que tota la classe llegirà la seva tasca posteriorment i fins i tot persones de més enllà de les quatre parets on passem cada dia moltes hores. Ells no se’n adonen de totes les competències que estan desenvolupant, escrita, oral, d’ús de tecnologies. Al final per ells TOT ÉS UN JOC, i s’ho han passat pipa! Aquest és l’esperit que suposo hem de perseguir en qualsevol situació d’ensenyament- aprenentatge, ja que crea en els alumnes una actitud molt positiva vers l’ensenyament. Això a més de la reflexió posterior que fem tots llegint-les i veient quins aspectes caldria encara millorar. Podem inclús xerrar i adonar-nos del que hem après!
Entrevistador: Està molt bé. I a l’hora de fer aquesta activitat potser té algun consell per a algun altre mestre que podria voler fer una cosa semblant amb Jigsawplanet?
Professor: Bé un cop els nois coneixen Jigsawplanet s’engresquen fàcilment en noves propostes: fer una postal- puzle per a una ocasió especial, fer un puzle -il·lustració d’un conte inventat,...
Entrevistador: Els nens de segon utilitzen el corrector ortogràfic per autocorregir-se?
Professor: Tot just comencen a aprendre a utilitzar aquesta eina, individualment encara és difícil per ells. Conjuntament si que podem fer una correcció col·lectiva i triar quina és la opció correcta davant una paraula assenyalada.
Entrevistador: Puc fer-te unes preguntes de manera que pugui col·locar alguns paràmetres sobre tot això? Quants anys fa que ensenyes?
Professor: Vint-i-nou. Aquest és el meu trentè curs.
Entrevistador: I el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?
Professor: Força alt probablement.
Entrevistador: Segurament la fas servir sovint a casa i a classe?
Professor: Si. M’agrada molt, crec molt en les possibilitats de la web 2.0. Sóc força autodidacta.
Entrevistador: I com va ser que vas començar a fer servir la tecnologia a la classe?
Professor: Probablement com la majoria. Vull dir que quan vaig començar a ensenyar no teníem ordinadors, ni tan sols fotocopiadores. Quan una mica per casualitat vaig conèixer una aplicació per ordinador que funcionava amb targetes i un lector òptic i que es podia utilitzar des d’educació infantil, em vaig entusiasmar. Des de llavors la meva curiositat no ha deixat de créixer i... és allò de què quan més vas aprenent més fàcil et resulta continuant formant-te. He vist la potencialitat que té en el treball amb nens de totes les edats, que et permet fer coses que no podia fer abans, comunicar-me amb ells fins i tot quan no estem junts! modificar treballs sense haver de començar-los de nou i moltes més possibilitats. Només cal perdre la por, assajar les propostes abans de posar-les en mans dels alumnes i aprendre amb ells mentre les portem junts endavant!
Entrevistador: Si.
Professor: Cada any és una fita personal, buscar noves idees i maneres d’integrar la tecnologia a l’aula. Tens ganes de continuar aprenent, sents la il·lusió de millorar cada curs.
Entrevistador: Aquesta és una escola fins a sisè, oi?
Professor: Sí. És una escola pública amb Educació infantil i primària.
Entrevistador: La vostra escola està al Baix Llobregat?
Professor: Si, concretament a Esplugues de Llobregat a 10 minuts de Barcelona.
Entrevistador: Teniu connexió a Internet amb una connexió d’alta velocitat?
Professor: Sí, tenim ordinadors Dell i una connexió d’alta velocitat.
Entrevistador: I els recursos tecnològics es troben a la majoria d’aules, a tota l’escola, als laboratoris o aules d’informàtica, a la biblioteca?
Professor: Els tenim per tota l’escola. Cada classe disposa de 4 ordinadors. Les aules específicament d’informàtica tenen fins a 15 ordinadors. A més,tenim uns 25 ordinadors portàtils que s’agafen quan es necessita que tots els alumnes treballin a l’hora. La biblioteca està connectada, amb el catàleg en línia, i hi ha molts ordinadors perquè els facin servir els alumnes. També tenim ordinadors al laboratori de ciències. Tenim sort. Tecnològicament estem molt ben dotats.
.
Entrevistador: Com definiria el nivell sòcio – econòmic dels estudiants del centre?
Professor: De classe mitja.
Entrevistador: Bé, crec que aquestes són totes les preguntes per a l’entrevista. Tens alguna altra història que també t’hagi donat bon resultat?
Professor: Uiiiiiiiiiiiiiiiiii! Moltes, podríem estar parlant tota la tarda.
Argumentació del propi cas: Aprenentatge significatiu recolzat en les TIC.
El cas descrit “Aprendre a fer descripcions jugant amb puzles!”, il·lustra clarament L’ÚS DE LES TIC EN SITUACIONS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE, essent aquest aprenentatge un APRENENTATGE SIGNIFICATIU.
L’ús de les TIC en aquesta situació d’ensenyament i aprenentatge queda reflectida a partir de l’ús i utilització: d’Internet, dels puzles creats a partir del jigsawplanet, de les càmeres digitals, de l’ open office (editor de text),del blog de l’aula i de la pissarra digital.
En el cas presentat, a partir del recurs http://www.jigsawplanet.com/ , els alumnes de segon de primària aprenen a fer la descripció personal, dintre de l’àrea de llengua. Els estudiants utilitzen la càmera digital per fer-se fotos, les descarreguen a l’ordinador. La mestra les puja al programa esmentat Jigsawplanet i ells creen a través d’Internet el seu propi puzle. A més a més utilitzen l’open office com a processador de text per escriure descripcions. Totes les produccions queden després penjades al blog de l’aula.
Aquest cas il·lustra un aprenentatge significatiu, ja que al llarg de l’activitat es van desenvolupen diferents activitats que permeten activar les diferents intel·ligències o habilitats dels alumnes. Les diferents tasques fins arribar a la tasca final poden presentar dificultats en les que els alumnes hauran d’actuar i interessar-se. Amb el suport de les TIC, el treball personal, el treball en equip, l’observació i l’ajuda de la mestra es produeix una reestructuració i reorganització dels models conceptuals existents produint-se una reconciliació entre les experiències prèvies i els nous models gràcies a diferents vies: reflexionar i descriure el que conec, investigar el que no conec, compartir les descripcions amb altres nens/es i amb els pares, traspàs de dades a l’ordinador, publicació en un blog, ..., jugar amb la pissarra digital i els puzles creats. Tot jugant haurem aconseguit tenir una representació significativa del tema tractat, en aquest cas la descripció personal. A més a més s’ha de dir que resulta ser una activitat engrescadora, atractiva i molt motivant, característiques que no podem oblidar dintre de un aprenentatge que volem que sigui significatiu.
Exemples reals d’utilització dels models d’històries per a promoure l’aprenentatge significatiu: Breu descripció
Exemple amb alumnes de primària
Els alumnes de primària en L’escola Lola Anglada tenen per exemple la seva WIKI de Música. La wiki no és modificable pels usuaris, però els alumnes poden accedir al text en mode d’edició. Aquesta concepció de pàgina que pot ser construïda i o actualitzada per els seus visitants ens aporta un potencial immens de cara al desenvolupament de processos de treball COOPERATIU. Des de el punt de vista del mestre, aquest caràcter obert de una wiki, és el més important. Una wiki permet fer participar als alumnes en la creació dels continguts del curs, per tant ja no seran elements unidireccionals de només lectura. A més, la wiki pot ser mantinguda no només per un sol autor, sinó per una comunitat d’autors: això implica un esforç col·laboratiu.
Penso que és molt interessant mencionar aquí a ANIBAL DE LA TORRE, referent molt important en quant a la integració de les TIC en la pràctica docent. La seva Wiki http://adelat.org/wiki/index.php?title=Portada.
Exemple en l’àmbit de formació d’adults o de la formació del professorat
Dintre de l’àmbit de la formació d’adults o de la formació del professorat vull mencionar l’entorn MOODLE. És un sistema que permet crear espais de treball virtuals, en els que la informació és el principal recurs i el format en que està és el que varia en un o altra espai. A més a més ofereix informació de tipus avaluable per la valoració dels coneixements adquirits amb aquesta informació. A través d’aquest recurs el professor presenta el contingut d’una forma flexible e interessant. Bàsicament consisteix en un grup de pàgines que presenten uns continguts i pot acabar amb unes preguntes i un número de respostes. El professor pot mitjançant l’Aula Virtual, sol·licitar a un alumne la realització d’una tasca que tindrà que desenvolupar.
A la meva escola, aquest any i dintre del Pla de Formació de Zona ens han donat un curs de TIC que la professora a configurat dintre d’un entorn moodle. L’adreça és la següent: http://agora.xtec.cat/ceipfolchitorres/moodle/. La idea és compartir eines, materials i experimentar amb el nou entorn. Aquest curs està adreçat als mestres de l’escola però es pot accedir com a “convidat”.
El meu primer contacte ha sigut tant gratificant, que he pensat, per què no fer-ho amb els meus alumnes. Vaig demanar a la meva tutora un espai dintre d’aquest moodle, i tot just acabo de començar a publicar recursos diferents utilitzant els recursos que ens ofereix internet. Als nens els hi encanta al que veuen i se’n adonen del que ells sols poden aprendre. El següent pas és incorporar els alumnes dintre del fòrum perquè així el nostre intercanvi també és faci a través d’aquest espai.
Conclusions
La tecnologia per si mateixa no canvia l’educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge significatiu per part de l’alumnat, per la qual cosa l’ús que fem de la tecnologia a l’hora de dissenyar objectius d’aprenentatge hauria de posar èmfasi en aconseguir un aprenentatge ACTIU, CONSTRUCTIU, COL·LABORATIU, INTENCIONAL, CONVERSACIONAL, CONTEXTUALITZAT i REFLEXIU.
Això vol dir i implica: Aconseguir que l’alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d’aprenentatge. Aconseguir que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. Fomentat el treball col·laboratiu en comunitats d’aprenentatge en què s’aprofitin les habilitats d’uns i altres. Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. Tenir present que aprendre és un procés social i dialògic. Les activitats d’aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real, I per últim hem d’aconseguir que l’alumnat reflexioni sobre el que ha après.
Exemple amb alumnes de primària
Els alumnes de primària en L’escola Lola Anglada tenen per exemple la seva WIKI de Música. La wiki no és modificable pels usuaris, però els alumnes poden accedir al text en mode d’edició. Aquesta concepció de pàgina que pot ser construïda i o actualitzada per els seus visitants ens aporta un potencial immens de cara al desenvolupament de processos de treball COOPERATIU. Des de el punt de vista del mestre, aquest caràcter obert de una wiki, és el més important. Una wiki permet fer participar als alumnes en la creació dels continguts del curs, per tant ja no seran elements unidireccionals de només lectura. A més, la wiki pot ser mantinguda no només per un sol autor, sinó per una comunitat d’autors: això implica un esforç col·laboratiu.
Penso que és molt interessant mencionar aquí a ANIBAL DE LA TORRE, referent molt important en quant a la integració de les TIC en la pràctica docent. La seva Wiki http://adelat.org/wiki/index.php?title=Portada.
Exemple en l’àmbit de formació d’adults o de la formació del professorat
Dintre de l’àmbit de la formació d’adults o de la formació del professorat vull mencionar l’entorn MOODLE. És un sistema que permet crear espais de treball virtuals, en els que la informació és el principal recurs i el format en que està és el que varia en un o altra espai. A més a més ofereix informació de tipus avaluable per la valoració dels coneixements adquirits amb aquesta informació. A través d’aquest recurs el professor presenta el contingut d’una forma flexible e interessant. Bàsicament consisteix en un grup de pàgines que presenten uns continguts i pot acabar amb unes preguntes i un número de respostes. El professor pot mitjançant l’Aula Virtual, sol·licitar a un alumne la realització d’una tasca que tindrà que desenvolupar.
A la meva escola, aquest any i dintre del Pla de Formació de Zona ens han donat un curs de TIC que la professora a configurat dintre d’un entorn moodle. L’adreça és la següent: http://agora.xtec.cat/ceipfolchitorres/moodle/. La idea és compartir eines, materials i experimentar amb el nou entorn. Aquest curs està adreçat als mestres de l’escola però es pot accedir com a “convidat”.
El meu primer contacte ha sigut tant gratificant, que he pensat, per què no fer-ho amb els meus alumnes. Vaig demanar a la meva tutora un espai dintre d’aquest moodle, i tot just acabo de començar a publicar recursos diferents utilitzant els recursos que ens ofereix internet. Als nens els hi encanta al que veuen i se’n adonen del que ells sols poden aprendre. El següent pas és incorporar els alumnes dintre del fòrum perquè així el nostre intercanvi també és faci a través d’aquest espai.
Conclusions
La tecnologia per si mateixa no canvia l’educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge significatiu per part de l’alumnat, per la qual cosa l’ús que fem de la tecnologia a l’hora de dissenyar objectius d’aprenentatge hauria de posar èmfasi en aconseguir un aprenentatge ACTIU, CONSTRUCTIU, COL·LABORATIU, INTENCIONAL, CONVERSACIONAL, CONTEXTUALITZAT i REFLEXIU.
Això vol dir i implica: Aconseguir que l’alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d’aprenentatge. Aconseguir que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. Fomentat el treball col·laboratiu en comunitats d’aprenentatge en què s’aprofitin les habilitats d’uns i altres. Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. Tenir present que aprendre és un procés social i dialògic. Les activitats d’aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real, I per últim hem d’aconseguir que l’alumnat reflexioni sobre el que ha après.
“Es detestable esa avaricia espiritual que tienen los que, sabiendo algo, no procuran la transmisión de esos conocimientos.”
Miguel de Unamuno
dimecres, 12 de novembre del 2008
A Vision of K-12 Students Today
Un vídeo recomanat pel Manel que val molt la pena!
Molt interessant i convida a la reflexió en la nostra tasca pedagògica.
Molt interessant i convida a la reflexió en la nostra tasca pedagògica.
dijous, 6 de novembre del 2008
PAC 2.1 SINTESI
Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació aplicades a l’educació.
SINTESI CANVI CONCEPTUAL
Les teories constructivistes assenyalen que el procés d’aprendre implica una presa de consciencia o percepció conscient, que s’inicia des de la confrontació de les idees prèvies amb nous conceptes i que implica una reestructuració de les idees prèvies quotidianes cap a les concepcions científiques, aquest fet és el que es denomina canvi conceptual (Pozo,1994). L’aprenentatge és un procés que està present al llarg de tota la nostra vida. Un paper fonamental en aquest aprenentatge, l’ocupa el canvi conceptual que patint quant modifiquen un concepte o representació mental del món que ens envolta. Aquí, teniu un exemple del meu propi canvi conceptual, a partir la tasca feta en l’avaluació inicial.
SINTESI CANVI CONCEPTUAL
Les teories constructivistes assenyalen que el procés d’aprendre implica una presa de consciencia o percepció conscient, que s’inicia des de la confrontació de les idees prèvies amb nous conceptes i que implica una reestructuració de les idees prèvies quotidianes cap a les concepcions científiques, aquest fet és el que es denomina canvi conceptual (Pozo,1994). L’aprenentatge és un procés que està present al llarg de tota la nostra vida. Un paper fonamental en aquest aprenentatge, l’ocupa el canvi conceptual que patint quant modifiquen un concepte o representació mental del món que ens envolta. Aquí, teniu un exemple del meu propi canvi conceptual, a partir la tasca feta en l’avaluació inicial.
Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___10___ < 5
No és tant conèixer tècniques, sinó donar als mestres les estratègies metodològiques necessàries per una bona incorporació de les TIC en l’aprenentatge.
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __10______=
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __10____=
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___10___<>
Pensem en el fill del debat la “ Gran Idea de Binta”
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _ 10____=
I a més permeten un aprenentatge ACTIU, COL·LABORATIU i CONSTRUCTIU.
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __7___<>
Què passa en països on no hi ha aquests accés a les TIC? Pensem en el fill del debat la “ Gran Idea de Binta”
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __0___=
Encara ho defenso més fermament. Ajuden a que l’aprenentatge sigui significatiu.
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: ___10____=
Per garantir així, el disseny, utilització i avaluació de mitjans aplicats a l’ensenyament.
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5__<>
Perquè tot és millorable, però garanteixen molt bé un aprenentatge col·laboratiu.
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____10____=
Són necessàries, no indispensables.
Aquest personal canvi conceptual, es troba íntimament lligat a la comparació entre els mapes conceptuals elaborats. Evidentment, i ha hagut una ampliació amb nous conceptes, però el verdader canvi conceptual es deu al canvi en la relació de conceptes. Puc afirmar un canvi conceptual fruit d’un procés de construcció a partir d’un aprenentatge intencional i significatiu perquè ha sigut actiu, col·laboratiu amb els altres estudiants, i constructiu ja que s’han modificat esquemes mentals que donen sentit a nous conceptes.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
PAC 1.4
Veureu que he afegit totes les webs de recursos recomenades per tots els companys!
Penso que poden ser d'utilitat per a tothom.
Les que jo us recomano personalment són:
- Pàgina Web de Jordi Adell (és un dels meus ídols en Internet), llegiu aquesta pàgina per entendre una mica més la filosofia que proposa l’anomenada Web 2.0.
http://elbonia.cent.uji.es/jordi/inicio/
- Aquí teniu una pàgina on trobareu moltes conferències de Jordi Adell. Val molt la pena que escolteu alguna d’elles.
http://video.google.es/videosearch?hl=es&q=Jordi+Adell&um=1&ie=UTF-8&sa=X&oi=video_result_group&resnum=4&ct=title
- I no deixeu de llegir aquest article: Tendències en l’educació en la societat de las tecnologies de la informació (Jordi Adell)
http://nti.uji.es/docs/nti/Jordi_Adell_EDUTEC.html
- A més a més, com a mestra d’anglès, us proposo algunes webs molt interessants per ensenyar l’anglès a Infantil i Primària. Espero que puguin ser de molta utilitat.
Una abraçada per a tothom!
Penso que poden ser d'utilitat per a tothom.
Les que jo us recomano personalment són:
- Pàgina Web de Jordi Adell (és un dels meus ídols en Internet), llegiu aquesta pàgina per entendre una mica més la filosofia que proposa l’anomenada Web 2.0.
http://elbonia.cent.uji.es/jordi/inicio/
- Aquí teniu una pàgina on trobareu moltes conferències de Jordi Adell. Val molt la pena que escolteu alguna d’elles.
http://video.google.es/videosearch?hl=es&q=Jordi+Adell&um=1&ie=UTF-8&sa=X&oi=video_result_group&resnum=4&ct=title
- I no deixeu de llegir aquest article: Tendències en l’educació en la societat de las tecnologies de la informació (Jordi Adell)
http://nti.uji.es/docs/nti/Jordi_Adell_EDUTEC.html
- A més a més, com a mestra d’anglès, us proposo algunes webs molt interessants per ensenyar l’anglès a Infantil i Primària. Espero que puguin ser de molta utilitat.
Una abraçada per a tothom!
diumenge, 19 d’octubre del 2008
SÍNTESI PAC 1.3 I MAPA CONCEPTUAL: C MAP
Alguns dels conceptes i relacions més rellevants extrets a partir de les lectures proposades són:
L’ article Domenech, M i Tirado F.J , “Ciència, tecnologia i societat: Nous interrogants per a la Psicologia” planteja la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot. Es a dir, des de una visió que integri CTS. Aquesta nova visió anomenada perspectiva o moviment CTS posa l’accent en l’existència d’importants interaccions entre aquests conceptes.
Així per exemple Ciència interacciona amb Societat. Societat basa el seu progrés econòmic en la Tecnologia. La ciència genera coneixements que interaccionen amb la Societat, i que són aplicats per la tecnologia, i que provoquen canvis en els paradigmes . La relació Societat- Tecnologia bé marcada per un Determinisme Social. Interessos socials, econòmics, polítics, de classe o de gènere marquen i guien el desenvolupament de les innovacions tecnològiques. A l’hora la Tecnologia aposta per un Determinisme Tecnològic, ja que la tecnologia posseeix unes normes de funcionament i desenvolupament pròpies independents de factors polítics, socials o morals.
En el tractament de la relació CTS com un tot distingint, el Teixit Sense Costures, on les relacions entre societat i tecnologia no són pures, es donen relacions híbrides que formen un complex entramat. I, parlem de Perspectiva Interactiva que recolza l’existència d’una divisió estable entre allò que és tecnològic i allò social.
Julio Cabero, a partir del mòdul “Educació i tecnologia: Fonaments teòrics”, ens convida a analitzar de nou la relació Ciència, Tecnologia i Societat. Fa una anàlisi de la incorporació de les TIC en la societat de la Informació i ens parla dels mites en la Societat de la Informació, així com, de reflexions per la incorporació de les TIC a l’educació. Així mateix, Cabero, ens parla de Tecnologia Educativa, i ens dóna, la definició, àmbit, i abast d’aquest terme. Així mateix ens dóna l’ Evolució Històrica i Fonamentació Teòrica de la TE.
A partir del debat CTS, tornen a sorgir molts conceptes. Per fer el debat, s’han obert quatre carpetes de discussió amb diferents fills de conversa. A partir dels fills de conversa s’han fet intervencions argumentant una tesi i una conclusió al voltant dels fills proposats. Alguns dels conceptes que han sorgit són Comunicació, Transversalitat, Mitjans comunicació de masses, Canvi rol professor, Determinisme, Aprenentatge significatiu, Coneixement, TICS, etc.
La perspectiva CTS intenta promoure la participació pública dels ciutadants en les decisions que orientan al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.
MAPA CONCEPTUAL: A partir del cmap
CONCLUSIONS
Sintetitzant idees, m’agradaria concloure fent una reflexió una mica més enllà del que he intentat justificar en el mapa conceptual amb els diferents conceptes i les seves relacions.
Parlar de Ciència, Tecnologia i Societat es confrontar un dels problemes centrals del desenvolupament, dintre del paradigma del s XXI, és abordar el tema d’infraestructura bàsica i del motor que es requereix tenir per participar d’alguna manera en la Societat del Coneixement. No comptar amb ella, és estar per fora de la possibilitat de participar competitivament en els mercats, la qual cosa significa atur, pobresa, inestabilitat social. En aquest sentit l’informa de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI adverteix que “alguns països, incapaços de participar en la competència tecnològica internacional es constituiran en focus de misèria, desesperança o violència impossibles de superar mitjançant l’assistència i l’acció humanitària. (Delors, 1996).
La globalització i el camí que ha pres el desenvolupament plantegen la necessitat de que els beneficiaris i la societat en general s’apropiïn dels resultats de la investigació mitjançant la seva participació activa en els diferents processos que a ell s’associen (Ciència, Tecnologia i Informació). Per això és imprescindible que la comunitat dels que treballen en ciència, tecnologia e innovació, els constructors de la política respectiva, els que difonen i popularitzen aquestes activitats i els que prenen decisions disposin de una imatge realista del que la societat pensa, percep i interpreta sobre les seves vides, en particular i sobretot en salut, educació i feina.
La educació ha d’anar més enllà de la instrucció formal a qualsevol nivell, per incloure la necessitat permanent de conèixer les tendències actuals i les seves implicacions per la millora del nivell de vida, ampliant el concepte de transferència de tecnologia als processos rutinaris de l’apropiació dels coneixements generats dintre i fora dels diferents països.
Per finalitzar, no oblidem, que les tecnologies de la informació i la comunicació han suposat un paper fonamental en la configuració de la nostra societat i la nostra cultura. Els escenaris educatius s’han ampliat. Aquests nous escenaris plantegen desafiaments tècnics i pedagògics, als quals, els professionals hem de respondre. Professors i alumnes s’han d’adaptar al nou entorn. No només es tracta d’adquirir coneixements generals de com utilitzar els nous medis, sinó també de les implicacions d’aquest tipus de comunicació dintre els processos d’ensenyament – aprenentatge. Els estudiants han d’adoptar un paper molt més actiu, protagonitzant la seva formació, en un ambient ric en informació. Les noves tecnologies no només s’incorporen a la formació com a continguts a aprendre, seran utilitzades, com a medi de comunicació al servei de la formació, es a dir, en entorns on tindran lloc els processos d’ensenyança- aprenentatge.
L’ article Domenech, M i Tirado F.J , “Ciència, tecnologia i societat: Nous interrogants per a la Psicologia” planteja la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot. Es a dir, des de una visió que integri CTS. Aquesta nova visió anomenada perspectiva o moviment CTS posa l’accent en l’existència d’importants interaccions entre aquests conceptes.
Així per exemple Ciència interacciona amb Societat. Societat basa el seu progrés econòmic en la Tecnologia. La ciència genera coneixements que interaccionen amb la Societat, i que són aplicats per la tecnologia, i que provoquen canvis en els paradigmes . La relació Societat- Tecnologia bé marcada per un Determinisme Social. Interessos socials, econòmics, polítics, de classe o de gènere marquen i guien el desenvolupament de les innovacions tecnològiques. A l’hora la Tecnologia aposta per un Determinisme Tecnològic, ja que la tecnologia posseeix unes normes de funcionament i desenvolupament pròpies independents de factors polítics, socials o morals.
En el tractament de la relació CTS com un tot distingint, el Teixit Sense Costures, on les relacions entre societat i tecnologia no són pures, es donen relacions híbrides que formen un complex entramat. I, parlem de Perspectiva Interactiva que recolza l’existència d’una divisió estable entre allò que és tecnològic i allò social.
Julio Cabero, a partir del mòdul “Educació i tecnologia: Fonaments teòrics”, ens convida a analitzar de nou la relació Ciència, Tecnologia i Societat. Fa una anàlisi de la incorporació de les TIC en la societat de la Informació i ens parla dels mites en la Societat de la Informació, així com, de reflexions per la incorporació de les TIC a l’educació. Així mateix, Cabero, ens parla de Tecnologia Educativa, i ens dóna, la definició, àmbit, i abast d’aquest terme. Així mateix ens dóna l’ Evolució Històrica i Fonamentació Teòrica de la TE.
A partir del debat CTS, tornen a sorgir molts conceptes. Per fer el debat, s’han obert quatre carpetes de discussió amb diferents fills de conversa. A partir dels fills de conversa s’han fet intervencions argumentant una tesi i una conclusió al voltant dels fills proposats. Alguns dels conceptes que han sorgit són Comunicació, Transversalitat, Mitjans comunicació de masses, Canvi rol professor, Determinisme, Aprenentatge significatiu, Coneixement, TICS, etc.
La perspectiva CTS intenta promoure la participació pública dels ciutadants en les decisions que orientan al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.
MAPA CONCEPTUAL: A partir del cmap
CONCLUSIONS
Sintetitzant idees, m’agradaria concloure fent una reflexió una mica més enllà del que he intentat justificar en el mapa conceptual amb els diferents conceptes i les seves relacions.
Parlar de Ciència, Tecnologia i Societat es confrontar un dels problemes centrals del desenvolupament, dintre del paradigma del s XXI, és abordar el tema d’infraestructura bàsica i del motor que es requereix tenir per participar d’alguna manera en la Societat del Coneixement. No comptar amb ella, és estar per fora de la possibilitat de participar competitivament en els mercats, la qual cosa significa atur, pobresa, inestabilitat social. En aquest sentit l’informa de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI adverteix que “alguns països, incapaços de participar en la competència tecnològica internacional es constituiran en focus de misèria, desesperança o violència impossibles de superar mitjançant l’assistència i l’acció humanitària. (Delors, 1996).
La globalització i el camí que ha pres el desenvolupament plantegen la necessitat de que els beneficiaris i la societat en general s’apropiïn dels resultats de la investigació mitjançant la seva participació activa en els diferents processos que a ell s’associen (Ciència, Tecnologia i Informació). Per això és imprescindible que la comunitat dels que treballen en ciència, tecnologia e innovació, els constructors de la política respectiva, els que difonen i popularitzen aquestes activitats i els que prenen decisions disposin de una imatge realista del que la societat pensa, percep i interpreta sobre les seves vides, en particular i sobretot en salut, educació i feina.
La educació ha d’anar més enllà de la instrucció formal a qualsevol nivell, per incloure la necessitat permanent de conèixer les tendències actuals i les seves implicacions per la millora del nivell de vida, ampliant el concepte de transferència de tecnologia als processos rutinaris de l’apropiació dels coneixements generats dintre i fora dels diferents països.
Per finalitzar, no oblidem, que les tecnologies de la informació i la comunicació han suposat un paper fonamental en la configuració de la nostra societat i la nostra cultura. Els escenaris educatius s’han ampliat. Aquests nous escenaris plantegen desafiaments tècnics i pedagògics, als quals, els professionals hem de respondre. Professors i alumnes s’han d’adaptar al nou entorn. No només es tracta d’adquirir coneixements generals de com utilitzar els nous medis, sinó també de les implicacions d’aquest tipus de comunicació dintre els processos d’ensenyament – aprenentatge. Els estudiants han d’adoptar un paper molt més actiu, protagonitzant la seva formació, en un ambient ric en informació. Les noves tecnologies no només s’incorporen a la formació com a continguts a aprendre, seran utilitzades, com a medi de comunicació al servei de la formació, es a dir, en entorns on tindran lloc els processos d’ensenyança- aprenentatge.
diumenge, 12 d’octubre del 2008
A MAP
Hola companys,
He volgut fer un a map, intentant justificar el perquè de les TIC i la seva adaptació en el context socio cultural actual. Això em porta a mencionar alguna idea de les que han sorgit al debat dins la carpeta ESCOLA, però sense oblidar un dels reptes als que s'enfronta aquesta incorporació de les TIC dintre del procés globalitzador que estem vivint. Al fer-ho així, he intentat relacionar la carpeta escola amb el fill de conversa "La gran idea de Binta ", que tot i que no ha tingut molt èxit , us recomano a tots que veieu el vídeo relacionat. Aquest fill de conversa ens ofereix un altra perspectiva a l'hora d'entendre la relació ciència, tecnologia, i societat i ens convida a la reflexió. Val molt la pena.
Fins aviat
He volgut fer un a map, intentant justificar el perquè de les TIC i la seva adaptació en el context socio cultural actual. Això em porta a mencionar alguna idea de les que han sorgit al debat dins la carpeta ESCOLA, però sense oblidar un dels reptes als que s'enfronta aquesta incorporació de les TIC dintre del procés globalitzador que estem vivint. Al fer-ho així, he intentat relacionar la carpeta escola amb el fill de conversa "La gran idea de Binta ", que tot i que no ha tingut molt èxit , us recomano a tots que veieu el vídeo relacionat. Aquest fill de conversa ens ofereix un altra perspectiva a l'hora d'entendre la relació ciència, tecnologia, i societat i ens convida a la reflexió. Val molt la pena.
Fins aviat
dissabte, 11 d’octubre del 2008
La Gran idea de Binta
Les TIC s’han convertit en eines bàsiques de desenvolupament d’aquesta societat. El seu impacte està arribant a tots els sectors, des del cultural, a d’econòmic i polític.
El disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de la TE. Això implica una anàlisi crítica de les TIC.
Cabero ha sintetitzat les característiques més distintives de les TIC en: immaterialitat, instantaneïtat, innovació, elevats paràmetres de qualitat de imatge i so, digitalització, influència més sobre processos que sobre productes, auto connexió, interconnexió i diversitat.
Les noves tecnologies estan promovent una nova visió del coneixement i del aprenentatge. Inclosos en aquest canvi estan se’ns dubte els rols que han pres les institucions i els participants en el procés d’ensenyança- aprenentatge, en la dinàmica de creació i disseminació del coneixement.
Però, què està passant a l’Africà? A partir de la pel·lícula “La gran idea de Binta” sorgeix una nova manera de plantejar-nos les TIC. Aquesta pel·lícula ens convida a reflexionar les relacions entre Nord i Sud i les nostres pròpies actituds. Estem davant un model CTS sense TICS, on encara manquen valors com la igualtat o el dret a l’educació. Per tant, moviment CTS com a concepció humanista i sociològica enfront de la tecnologia.
"Lo mejor para empezar a cambiar algo es conocer y comprender a quien es diferente y no piensa como tú".
Les nostres idees per millorar l’ensenyança i l’eficàcia de les nostres propostes formatives es troba centrada en la força i el potencial d’incorporació de les TIC com activitat tecnològica. Nombroses ONG i governs africans promouen l’ús de les noves tecnologies en les escoles del continent Africà. Els centres es converteixen així en agents de canvi per canalitzar reformes educatives mitjançant l’accés i l’ús de les TIC.
El desenvolupament de les TIC a Àfrica s’enfronta amb altres dificultats apart de la falta d’accés. Els problemes de govern e injustícia no resolts a nivell local i les dinàmiques del sistema econòmic mundial afecten sèriament qualsevol implementació de polítiques de TIC.
Les famílies, les persones que es dediquen a l’ensenyança i per suposat les Administracions han de treballar per eradicar les desigualtats, més enllà de la conscienciació de treballar per l’acció.
Com diu Javier Fesser sobre la seva experiència al fer la pel·lícula:
“Los niños todavía piensan que el mundo puede moverse por la risa y el juego. No utilizan el dinero. No saben usar la ambición para pisar al de al lado y no han instalado aún en su disco duro el concepto del odio y la destrucción. Los niños contagian inevitablemente su amor a la vida y su forma de mirar. Era fácil intuir que haciendo una película a medias con un buen puñado de ellos de una aldea perdida en el África subsahariana íbamos a aprender más nosotros que ellos. Pero nadie hubiera imaginado tanto. Ni tan hermoso. Ni tan útil. Ni tan imprescindible”.
El disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de la TE. Això implica una anàlisi crítica de les TIC.
Cabero ha sintetitzat les característiques més distintives de les TIC en: immaterialitat, instantaneïtat, innovació, elevats paràmetres de qualitat de imatge i so, digitalització, influència més sobre processos que sobre productes, auto connexió, interconnexió i diversitat.
Les noves tecnologies estan promovent una nova visió del coneixement i del aprenentatge. Inclosos en aquest canvi estan se’ns dubte els rols que han pres les institucions i els participants en el procés d’ensenyança- aprenentatge, en la dinàmica de creació i disseminació del coneixement.
Però, què està passant a l’Africà? A partir de la pel·lícula “La gran idea de Binta” sorgeix una nova manera de plantejar-nos les TIC. Aquesta pel·lícula ens convida a reflexionar les relacions entre Nord i Sud i les nostres pròpies actituds. Estem davant un model CTS sense TICS, on encara manquen valors com la igualtat o el dret a l’educació. Per tant, moviment CTS com a concepció humanista i sociològica enfront de la tecnologia.
"Lo mejor para empezar a cambiar algo es conocer y comprender a quien es diferente y no piensa como tú".
Les nostres idees per millorar l’ensenyança i l’eficàcia de les nostres propostes formatives es troba centrada en la força i el potencial d’incorporació de les TIC com activitat tecnològica. Nombroses ONG i governs africans promouen l’ús de les noves tecnologies en les escoles del continent Africà. Els centres es converteixen així en agents de canvi per canalitzar reformes educatives mitjançant l’accés i l’ús de les TIC.
El desenvolupament de les TIC a Àfrica s’enfronta amb altres dificultats apart de la falta d’accés. Els problemes de govern e injustícia no resolts a nivell local i les dinàmiques del sistema econòmic mundial afecten sèriament qualsevol implementació de polítiques de TIC.
Les famílies, les persones que es dediquen a l’ensenyança i per suposat les Administracions han de treballar per eradicar les desigualtats, més enllà de la conscienciació de treballar per l’acció.
Com diu Javier Fesser sobre la seva experiència al fer la pel·lícula:
“Los niños todavía piensan que el mundo puede moverse por la risa y el juego. No utilizan el dinero. No saben usar la ambición para pisar al de al lado y no han instalado aún en su disco duro el concepto del odio y la destrucción. Los niños contagian inevitablemente su amor a la vida y su forma de mirar. Era fácil intuir que haciendo una película a medias con un buen puñado de ellos de una aldea perdida en el África subsahariana íbamos a aprender más nosotros que ellos. Pero nadie hubiera imaginado tanto. Ni tan hermoso. Ni tan útil. Ni tan imprescindible”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
